Crec fermament que és necessari tenir una ètica i/o moral pròpies. Crec que és de vital importància per a poder donar-li un cert sentit a la nostra vida.
Aquesta moral o ètica no ha d’estar relacionada amb una religió, creença o cultura, tot i que pot estar-ho. Per mi, l’important és que un la revisi constantment i se la senti seva, pròpia, única i personal.
No crec que nasquem amb un propòsit i, per tant, la manca d’una finalitat podria produir-nos l’aparició d’una espècie de “buidor”. Personalment, penso que no és tant important tenir un propòsit a la vida (els propòsits que ens fan avançar a la vida poden ser molts, des de l’amor i la família o els amics, a la realització laboral, l’art...) i en canvi crec que és de vital importància tenir una ètica personal que serveixi per definir “de quina manera” és vàlid o no que s’assoleixin aquests propòsits.
Els propòsits a la vida et marquen la direcció cap a on caminar, però l’ètica pròpia en defineix els camins.
Aquesta moral o ètica no ha d’estar relacionada amb una religió, creença o cultura, tot i que pot estar-ho. Per mi, l’important és que un la revisi constantment i se la senti seva, pròpia, única i personal.
No crec que nasquem amb un propòsit i, per tant, la manca d’una finalitat podria produir-nos l’aparició d’una espècie de “buidor”. Personalment, penso que no és tant important tenir un propòsit a la vida (els propòsits que ens fan avançar a la vida poden ser molts, des de l’amor i la família o els amics, a la realització laboral, l’art...) i en canvi crec que és de vital importància tenir una ètica personal que serveixi per definir “de quina manera” és vàlid o no que s’assoleixin aquests propòsits.
Els propòsits a la vida et marquen la direcció cap a on caminar, però l’ètica pròpia en defineix els camins.
Oriol Talló Parra (30/09/2011; 8:52)
PD: Copiant aquest escrit de la Moleskine al bloc (8/10/2011; 00:15) me’n adono que potser el veritable punt conflictiu, el que realment hauríem de debatre o el tema que realment ens ajudaria a ser millors, no és tant parlar de la necessitat o no d’una ètica personal, sinó de perquè, sovint, la deixem de banda.
Entrades
