Hi ha persones que diuen que no es pot aconseguir la felicitat. Que estem condemnats a que se'ns escorri entre els dits cada cop que aconseguim tocar-la.
Jo no hi estic d'acord.
Jo crec que el que no es pot aconseguir és la PLENA SATISFACCIÓ. Va en contra de la nostra naturalesa. Quan tens A et crida l'atenció B, o algun aspecte de B. Quan per fi aconsegueixes C, se't fa més atraient D. Bla bla bla i mil exemples mémés. Ja m'enteneu.
Opino que la felicitat és el que apareix quan comprens aquesta veritat i prens decisions honestes i intel·ligents sota el seu paraigües. No busquis la plena satisfacció. Aprèn a conviure amb aquesta "gana". Compren-la i d'aquesta manera, compren-te. Entendre el perquè d'una renúncia, encara que t'incapaciti per assolir la plena satisfacció, és el primer pas cap a la felicitat.
Dit d'una altra manera. Quan la trobis, deixa d'intentar agafar-ne tanta com puguis, i concentra't en les gotes que pots mantenir al palmell de les teves mans. Veureu com, si ho feu bé, no s'escorren.
Oriol Talló Parra (25/06/2013; 22:49)
Entrades
