Treu-te el fang de sobre,
que no et deixa respirar
ni veure ni sentir.
Que empobreix els teus pensaments
i fa que no comprenguis res.
Treu-te el fang de sobre,
que dificulta el teu moviment a base de dubtes,
i et manté quiet perquè et rodegi la por.
Treu-te'l com puguis,
amb abundant aigua
o amb una bona cançó.
Potser t'aniria bé una bona conversa
o algun que altre poema.
Potser t'aniria bé recordar que tu no ets el teu fang.
Sigui com sigui,
treu-te el fang de sobte.
Oriol Talló Parra (09/04/2011)
Entrades
