La dignitat, o millor dit, la percepció sobre la pròpia dignitat, és sempre escorredissa. Com una amistat discreta que es perd entre la multitud, percebre i cuidar la pròpia dignitat costa perquè és molt menys vistosa que l'alegria o molt menys insistent que la por.
La dignitat és aquell líquid sinovial que permet que la resta del que ets funcioni correctament. És el desengreixant del motor de la motivació. L'imprescindible terreny a on edificar-hi l'autoestima.
El problema de la dignitat personal és que quan es perd, quan degoteja, és difícil de veure-ho. I sovint quan la fuita es descobreix, la pèrdua la valorem com a petita.
Deixar la feina, discutir amb la parella, canviar de partit a qui votar, encarar-se amb alguna opinió que m'ofèn quan la persona que l'esgrima no m'importa... Ufffff... Només per una petita fuita? Muntar un tinglado per no perdre unes gotetes de dignitat sembla absurd però... ho és?
Jo crec que no.
Crec que és difícil adonar-te del nivell de dignitat que et queda, amb el que vius.
Com la lluminositat durant el dia, no ens en adonem que es va perdent fins que ja es comença a fer fosc.
Potser no ens en adonem que som menys feliços, que estem contribuint a un món i a tenir una vida pitjors, fins que ens despertem un dia i ni ens reconeixem ni ens agradem.
Afortunadament, encara que la dignitat (o, repeteixo, la nostra percepció d'ella) es perd amb relativa facilitat, hi ha una cosa que podem fer: recuperar-la.
Com el volum de la música que s'ha anat abaixant lenta i discretament, recuperar la dignitat comporta un canvi notable des del primer moment. Dius que no, o que si. Potser dius que prou. Potser ho fas sol/a o acompanyat/da de milers de persones. Et reivindiques. A la feina, a casa, al carrer davant d'una persona desconeguda. Sigui el que sigui el que et faci recuperar la dignitat, i per petit que sigui el gest, la sensació de recuperar dignitat comença amb un punt d'eufòria i acaba deixant-te un regust meravellós.
Crec que és important pensar en la dignitat que totes les persones tenim. I valorar-la com un bé extremadament preuat. Atents i atentes sempre a les possibles fuites!
Però també convé recordar que la dignitat sempre es pot recuperar. Que pots dir No, que pots dir Prou. I que fer-ho és absolutament deliciós.
Oriol Talló Parra (12/12/2016; 23:39)
Entrades
