Què sé de mi? Què sé dels altres? Aquesta és la qüestió clau i definitiva: el coneixement. Sé poc de mi i encara menys dels altres. Ombres, observades des de la caverna platònica, sovint en soledat, no pas en comunitat, com va imaginar el grec.
M'he de refiar dels sentits, de la raó, de la memòria i de l'instint. No disposo d'altres instruments.
Valent-me'n, doncs, m'he de manejar en aquest món, preservar-m'hi, perquè, en definitiva, jo, l'ésser viu, el cos, vaig ser el principi de mi, la persona, i en seré la fi. No és egolatria, sinó ciència empírica; no pas psicologia, sinó bioquímica. Aquí, sol, reclinat a la sorra, mentre a la llunyania, a l'horitzó, cel i mar ja es confonen en la fosca imminent.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada