5 de juny de 2010

La felicitat és una elecció

La felicitat...


Podríem discutir sobre què és la felicitat: Una emoció, un sentiment? Un resultat positiu entre la suma de les coses que percebem i que individualment considerem (o millor dit, sentim) com a bones/positives menys les coses que percebem (considerem, sentim) com a dolentes/negatives?
És un estat momentani i passatger de sobreexpressió de certes hormones? Una activitat cerebral determinada?



Però no és d'això de què vull parlar (almenys avui!). Vull parlar de com s'assoleix.



Fa temps (bastants anys) que em va venir al cap una reflexió en forma de frase:

"La felicitat és una elecció"


Una elecció.


Amb el pas dels anys encara n'estic més convençut.

La felicitat no s'assoleix sense l'actitud corresponent. Si no s'està obert a ser feliç no se'n pot ser.
Així doncs, la felicitat és una elecció. L'elecció d'una actitud. De quina actitud es té respecte a la vida.

Al principi, creia que les persones podíem aconseguir tot el que ens proposéssim. Absolutament tot. Creia que si no ho aconseguies era perquè no ho havies intentat prou. Potser no havies sacrificat sufcients coses. Potser, si no ho aconseguies, era perquè realment no era el que més desitjaves.

Amb el temps he anat madurant, matisant aquest pensament. I, la frase, ha anat madurant amb mi.

Potser si vols ser el número 1 del món jugant a tennis no ho puguis aconseguir. Potser si vols enamorar a aquella persona i estar amb ella, no ho puguis aconseguir.

Però la maduresa t'ensenya a que la felicitat no s'assoleix al ser el número 1 del món, sinó jugant a tennis. I això si que, amb pràctica, pot fer-ho tothom. La reflexió t'ensenya que si aquella persona no esta enamorada de tu, i per molt que et conegui segueix sense enamorar-se, aquella persona no et podrà donar tot el que es busca en una parella, en una relació.

Espero que el concepte s'entengui, perquè pensant-hi em vaig inventar una altra frase:

"La felicitat no serà, mai, res que no puguis aconseguir"

I això és així perquè amb l'actitud correcta, amb una bona educació (sincerament crec que l'actitud amb què afrontem la vida es pot aprendre, sobretot a base de bons exemples) i donant-li suficient importància a les reflexions (és així com es madura, crec jo); qualsevol persona pot assolir la felicitat.

Així doncs, actitud!



Potser tot és qüestió de què valores més, si les coses bones que et passen o les dolentes.

Les que fas o les que et perds.

Les que et fan feliç o les que t'ho impedeixen.

Oriol Talló (05/06/2010; 18:12)