21 de novembre de 2012

Visió I (novetat: VISIONS)

VISIONS

De vegades, no gaire sovint, em passa que veig una escena (pel carrer, anant en tren...) que acostuma a durar pocs segons, d'alguna cosa quotidiana o no, que em desperten un nosequè. Les percebo com a "visions", com un "momentazo" d'una peli sense diàleg i amb una banda sonora collonuda, i passats pocs segons torno a percebre-ho amb normalitat.

A falta de que algú em digui que estic sonat, i aprofitant que aquestes "visions quotidianes" em fan reflexionar i sovint em fan veure el món una mica més bonic, he decidit compartir-ne les que em vinguin de gust amb vosaltres.

...

Visió I

Avui anava pel parc de Vallparadís cap a l'EOI i hi havia un galgo preciós jugant i corrent com un boig per l'herba, pujant i baixant els pendents dels laterals del parc plens de plantes, saltant escales i perseguint preses imaginaries.

Me'n he adonat que tota la fragilitat i la por que transmeten quan estan lligats es converteix en magnificència, potència i bellesa quan estan lliures per fer el que més els agrada: córrer.

Potser a les persones ens passa el mateix...



Oriol Talló Parra (21/11/2012; 19:47)

9 de novembre de 2012

Aprendre a renunciar



No es pot tenir tot.
Totes les portes no poden estar sempre obertes.

Recordeu: no es pot tenir tot.


Ningú ens ensenya a renunciar.
Ens ensenyen a assolir objectius de forma aïllada, com aconseguir A, com aconseguir B. Ens ensenyen a aferrar-nos al que volem. A perseguir-ho, lluitar-hi, aconseguir-ho.
Creixem pensant que si desitjo, vull, lluito A, B, C i D, he de desitjar, voler, lluitar per A, després per B, després per C i després per D. I, per tant, he d’esperar acabar tenint ABCD. No ens parlen de les interaccions, de la sinèrgia de C i D o, sobretot, de la incompatibilitat d’A i B.  

La felicitat, la vida, ens la presenten fragmentada.

És com si ens ensenyessin a moure els les cames per una banda, amb els braços agafats a un suro. Per altra banda, ens ensenyessin a moure els braços estirats amb l’esquena a terra. Per una altra a aguantar la respiració asseguts, posant el cap dins d’un cubell.
Creieu que la primera vegada que ens posessin a l’aigua, sabríem nedar?

Jo crec que la felicitat, la vida, és un conjunt.

Hem d’aprendre que ABCD no és possible perquè, per molt que desitgem ABCD,  A i B no poden existir juntes.
ACD o BCD. Renunciar a B o renunciar a A. Aquesta és la qüestió.
No crec que puguem elegir què desitgem, però sí que racionalment podem decidir què volem, i per què lluitem.

A la vida, renunciar no és perdre una lletra. És optar a la oportunitat de guanyar-ne tres.
Una renuncia és una elecció vista des de l’altra banda del mirall. És la més difícil de les eleccions, perquè desperta els “i si...?” i conviu amb la incertesa de no saber mai si la opció descartada ens hagués anat millor... però bé, la certesa absoluta deixem-la per les matemàtiques, que a nosaltres ens toca viure.


Renunciar a unes coses és la única manera de tenir-ne d’altres.
Hi ha portes que no s’obren si no se’n tanquen d’altres.

Recordeu: renunciar a unes coses és la única manera de tenir-ne d’altres.



Oriol Talló Parra (10/11/2012; 02:15)