4 de març de 2014

El fang (Poema II)

Poema retrobat a la butxaca d'una jaqueta. Sort que sempre apunto la data!






Treu-te el fang de sobre,
que no et deixa respirar
ni veure ni sentir.

Que empobreix els teus pensaments
i fa que no comprenguis res.

Treu-te el fang de sobre,
que dificulta el teu moviment a base de dubtes,
i et manté quiet perquè et rodegi la por.

Treu-te'l com puguis,
amb abundant aigua
o amb una bona cançó.

Potser t'aniria bé una bona conversa
o algun que altre poema.

Potser t'aniria bé recordar que tu no ets el teu fang.

Sigui com sigui,
treu-te el fang de sobte.


Oriol Talló Parra (09/04/2011)