22 de novembre de 2010

Avi (poema I)

M'he repensat molt si penjar això o no. Hi ha coses que s'ha de quedar un, o han de ser per uns pocs.

Però també crec que és important ser fort i valent i aplicar, a l'hora de la veritat, el que tant fàcilment es diu o es pensa.

No pot ser que escrigui sobre la mort amb tot el desvergonyiment i, quan me la trobi, m'amagui.


Així que això va per tu, avi:





Avi

S’inclinen les ombres
sota el poder del temps.
S’apaguen les veus que no escolten,
sota la remor dels seus propis crits.
I fins i tot tu, ans irreductible
t’ajaus, t’asseus, t’estires.

Però, somrient,
fixares en mi el record d’aquell moment,
que desencadenarà tot l’allau
de tu, de nosaltres.
I en mi, com en altres
tornarà la teva serenor,
les teves virtuts,
canviant-nos,
de dins cap en fora
imparables.

Doncs el canvi és,
l’únic constant,
en aquest món d’adéus.


Oriol Talló Parra (15-11-2010; 23:59)

6 comentaris:

  1. Demà passat farà dos anys que va morir la meva àvia, de qui avui en seria l'aniversari, així que em sento emocionalment identeficat amb el que escrius.

    Aquest post t'honra, i el poema expressa en perfecta i justa mesura allò que vol expressar.

    Una salutació
    i res més, perquè no cal.

    ResponElimina
  2. has fet bé de penjar-lo!! molt maco ori!!

    ResponElimina
  3. Preciós, Ori. No hi ha paraules, perquè no en calen. Un avi es mereix això, i molt més.

    ResponElimina
  4. Gràcies Loiro, és molt bonic. Un petó

    ResponElimina
  5. Boti, aquí el primo granaino.
    El otro día Albichuela me envió tu blog, aún no me había tomado el tiempo de visitarlo y leo esto... Tío me parece un detalle precioso por tu parte independientemente de lo bonico que es. Aplaudo por tu valor a hacerlo público y te agradezco que lo hayas hecho. Voy a pegarle un vistazo al resto.

    Un abrazo fiera!

    ResponElimina