VISIONS
De vegades, no gaire sovint, em passa que veig una escena (pel carrer, anant en tren...) que acostuma a durar pocs segons, d'alguna cosa quotidiana o no, que em desperten un nosequè. Les percebo com a "visions", com un "momentazo" d'una peli sense diàleg i amb una banda sonora collonuda, i passats pocs segons torno a percebre-ho amb normalitat.
De vegades, no gaire sovint, em passa que veig una escena (pel carrer, anant en tren...) que acostuma a durar pocs segons, d'alguna cosa quotidiana o no, que em desperten un nosequè. Les percebo com a "visions", com un "momentazo" d'una peli sense diàleg i amb una banda sonora collonuda, i passats pocs segons torno a percebre-ho amb normalitat.
A falta de que algú em digui que estic sonat, i aprofitant que aquestes "visions quotidianes" em fan reflexionar i sovint em fan veure el món una mica més bonic, he decidit compartir-ne les que em vinguin de gust amb vosaltres.
...
Visió I
Avui anava pel parc de Vallparadís cap a l'EOI i hi havia un galgo preciós jugant i corrent com un boig per l'herba, pujant i baixant els pendents dels laterals del parc plens de plantes, saltant escales i perseguint preses imaginaries.
Me'n he adonat que tota la fragilitat i la por que transmeten quan estan lligats es converteix en magnificència, potència i bellesa quan estan lliures per fer el que més els agrada: córrer.
Potser a les persones ens passa el mateix...
Oriol Talló Parra (21/11/2012; 19:47)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada