11 de febrer del 2011

Teoria sobre la sexualitat

Després de parlar-ne durant un parell de converses (més que interessants) i comprovar com malgrat que molts teníem opinions semblants, no acabàvem de coincidir del tot, m’ha semblat la mar d’interessant publicar, en forma de teoria, la meva idea sobre la sexualitat o, potser més ben dit, sobre les preferències o gustos sexuals, entenent-se com la heterosexualitat, la homosexualitat i la bisexualitat.

Em sembla que tota la tonteria arrossegada en forma de tabús i susceptibilitats, així com problemes de falta de respecte o comprensió estan ja superats (o haurien d’estar-ho, almenys així ho vull en aquest bloc), així que no gastaré més línies en parlar-ne.

Per a entendre la meva teoria/opinió sobre la sexualitat humana, primer s’ha conèixer el punt en què ens trobem i els grans canvis que això comporta: el punt en què ens trobem és que la sexualitat ha deixat de ser (únicament) una estratègia reproductiva i s’ha convertit en un acte d’oci. El 99’9% dels actes sexuals no estan relacionats amb el fi de procrear (estadística extreta “per la patilla”, no n’hi feu molt cas), excloent-hi, això si, certs grups socials que, per religió o algun altre tipus de creences, s’allunyen moltíssim del nostre patró sexual.

En el punt en què el nostre cervell evoluciona de tal manera que el sexe esdevé quelcom per a passar-s’ho bé, s’amplien les possibilitats i les diversificacions, ja que deixa de convertir-se en quelcom cent per cent instintiu i comencen a aparèixer variacions relacionades amb els “gustos” o les preferències.

Algú potser pensa que vaig molt lluny, però hem arribat a un punt on una persona amb estrés a la feina o amb una parella que li ha posat les banyes pot patir impotència o no arribar a l’orgasme. On els gustos sexuals varien en funció de la moda (mireu les preferències físiques d’avui en dia i compareu-les amb les dels anys 70, o les belleses pintades els segles passats). On la part instintiva pot veure’s aplacada o activada en funció a milers de factors tals com les preferències físiques, socials (els famosos? Els profes? El/la germà/na gran de l’amic...) o individuals (morenes/os, rosses/os, asiàtics/ques, catxíssims/es, prims/es...).

És a dir, no nego gens ni mica que l’instint sexual, el que vindrien a ser “les ganes” està motivat per certs aspectes evolutius i hormonals, així com l’explicació de trets sexuals que teòricament ens agraden perquè en el fons ens “mostren” que la parella té qualitats que la capaciten per a ser una bona mare o tenir uns gens valuosos a compartir.

Però, a part de tot això, jo crec en què en el moment en què l’ésser humà practica sexe per diversió, i la seva ment té un poder tant gran davant la fisiologia del seu cos, tots ens tornem potencialment bisexuals. No vull que s’interpreti com que tothom disfrutaria fent-ho amb tothom, sinó que, depèn de l’ambient, un podria arribar a canviar la seva “orientació” sexual. Que el nostre cervell no és o heterosexual o homosexual.

M’explico. En la meva teoria, hi ha dos factors claus: la part genètica i l’ambient. Per a mi la part genètica podria exemplificar-se com un color. El negre representaria la heterosexualitat (les preferències, l’atracció per persones del sexe contrari) i el blanc representaria la homosexualitat. Genèticament, ningú és blanc o negre totalment. Tots som grisos però, no obstant, hi ha gent que genèticament és més gris clar i altres que són, per exemple, d’un gris molt negre. I entendre això és tant fàcil com entendre les preferències culinàries. Hi ha qui li encanta el formatge, i gent que no el pot ni olorar. I menjar és quelcom instintiu, però hi ha gent que tot i passar gana no menjaria formatge, al menys en primera instància. El mateix passa amb el sexe: s’ha tornat una qüestió de gustos i, per tant, tothom té les seves preferències i tothom té dret a intentar gaudir d’aquestes. Perquè és tant senzill d’entendre que algú pugui preferir noietes petites i molt primetes i altres vulguin dones molt voluminoses i grans però quan la preferència canvia entre un noiet primet i amb poc pèl o una noia primeta amb poc pèl, a la gent li costa de comprendre?

Doncs això, el primer pilar de la meva teoria és la preferència sexual innata o genètica, el grau del nostre gris.

El segon pilar és l’ambient. L’ambient engloba des de l’ensenyament del sexe i les relacions, ja que des de petits el món (llibres, pelis, papes, profes...) ens diu que als nens ens han d’agradar les nenes i a les nenes els nens; fins a l’ambient general de la societat vers l’homosexualitat (grau de repressió i/o acceptació, conseqüències, etc.).

Així doncs, que una persona “sigui” a la pràctica homosexual, heterosexual o bisexual, jo no ho atribuiria a factor tenir el cervell d’una manera determinada, sinó a quelcom molt més difús. És impossible determinar perquè a una persona li agraden les albergínies i a una altre no. No és una malaltia, ni una deformació, ni una gran diferència fisiològica. Doncs amb el “gust” sexual, igual.

Tornant al tema dels colors, una persona que és d’un gris molt clar, probablement si no hi ha una repressió molt gran, acabi sent sincera amb les seves preferències i considerant-se homosexual, mentre que una persona que sigui d’un gris clar però no tant, probablement si l’ambient és molt repressiu, es considerarà heterosexual malgrat en hipotètics altres situacions ambientals preferís els del seu mateix sexe (fixeu-vos en la mà de persones casades, amb fills i família que als 40 anys, un cop la homosexualitat s’accepta més, és a dir que el factor ambient és relaxa o influeix menys, s’adonen que les seves preferències són més homosexuals que no heterosexuals, que el seu gris és més clar del que es permetien veure). Al revés passa, per exemple, a les presons, on es produeix un clar exemple d’ambient extrem on, per molt gris fosc que siguis, al només poder “elegir” persones del mateix sexe, hi ha molta gent que esdevé, quasi diríem temporalment, homosexuals. No crec que els presos pensin en dones quan ho fan amb altres homes, ni els casats hagin estat mentint la seva parella durant tants anys, aquí és on vull arribar.

És més aviat com que, malgrat que a tu potser t’agradi més el peix, mira, si només hi ha carn doncs t’estimules amb carn, què hi farem. Potser et costarà més, però si les circumstàncies ho propicien...

Per tant, crec que un no és heterosexual o homosexual estricte. Sinó que, com amb tot a la vida, això va de gustos. Fins i tot de modes. Però que, potencialment, tots som bisexuals.

I ho diu un que es considera heterosexual i que probablement a la seva vida mai practiqui sexe homosexual, ja sigui perquè sóc d’un gris bastant fosc o perquè l’ambient encara em tiri enrere. Al parlar de potencial bisexual no vol dir que ara un hagi de sentir-se atret per tothom. El que vol dir és que el sexe és una qüestió de gustos, de preferències, com el menjar, com la música, com l’art. I que, com a tals, aquests gustos poden canviar, modular i expressar-se diferents en funció de l’ambient i l’evolució de les persones.


Així que apa, deixem-nos de tonteries i que tothom mengi del que més li agradi.


Aquesta és la meva teoria. Podria seguir posant exemples però em sembla que ja s’entén bastant, resto a la espera de que aprofundim més amb el tema als comentaris!


Oriol Talló Parra (09/02/2011; 00:26)

7 comentaris:

  1. Impresionante.

    El día q tuvimos la conversación en el bar, ya dije que estaba absoluta y completamente deacuerdo con tu teoria ( va.. digamos 99% deacuerdo para q no suene a peloteo!).

    Pero es impresionante la forma que tienes de exponerlo y dar a entender la teoria con una analogía tan simple como la gradación del color.

    PD: Amb la xixa q te el tema hi haurá una manta de comentaris....

    ResponElimina
  2. Porto uns dies pensant en aquest comentari, perquè la veritat, tal com jo ho veig, aquest és un tema bastant complex per fer-ne una teoria clara.

    Si ho he entès bé, el que tu dius és que tots naixem en algun punt (determinat genèticament) entre la homosexualitat o la heterosexualitat, i que sempre "serem" d'aquest gris que ens ha tocat, encara que l'ambient ens forci a tenir pràctiques sexuals diferents si les ganes apreten, per pressió social, o encara que practiquem coses diferents només per provar o perquè està de moda.

    Jo no hi estic d'acord amb això, per diferents motius.

    Primer, perquè si entenem la heterosexualitat o la homosexualitat com a GUST o atracció sexual (per les persones del mateix o diferent sexe), hem de tenir en compte que no són els únics gustos sexuals que existeixen. Per exemple, per a un home heterosexual, hi ha dones, fins i tot tipus de dones, que no desperten les seves ganes. Però això és el mínim, pensem que hi ha persones que només senten excitació sexual per... què sé jo, nadons, animals, gent morta. I per molt fastigós que soni (a mi al menys) no deixen de ser "gustos" que desperten l'apetit sexual. Així que si naixem amb un gust sexual predeterminat (que no ho crec), hauria de ser tota una paleta de colors inmensa.

    En segon lloc, on està el límit per poder dir si sóc o no hetero/homo/bisexual? Vull dir, si sempre he estat amb homes, amb quantes dones he d'estar per ser bisexual? I si jo, home homosexual,a partir d'ara mai més estic amb homes sino amb dones, podré dir que sóc heterosexual? o ja no ho podré dir? Per aquest motiu penso que aquests paraules són més aviat una definició identitària convenient de nosaltres mateixos i dels altres, una identitat sexual-social a la que ens podem aferrar, més que no pas paraules que designen un gust sexual real. I és clar que, quant més ens identifiquem a nosaltres mateixos amb un concepte així, més tendim a "ser-ho".

    Jo crec que tot el que té a veure amb la sexualitat és més aviat psicològic, i crec que en lo psicològic la força de la genètica és molt fluixa comparada amb la de l'ambient. Penso que tots naixem sexuals, amb energia sexual per dir-ho d'alguna forma, energia que està al seu apogeu a l'adolescència. Pero crec que és l'ambient el que determina cap a on la dirigim, i de quina manera. Si ens hi fixem, les diferències no-físiques entre nens i nenes es van fent més grans a mesura que creixen, que imiten, que distingeixen entre un sexe i l'altre, fins que a l'adolescència és dóna aquesta crisi que no només és sexual sino social, i es fa necessari ser d'un bàndol o un altre. La nostra "primera vegada" també és un punt crític que pot determinar cap a on dirigirem la nostra sexualitat, segons si ens va bé o malament.

    En fi, crec que es barregen un fotimé de coses en tot això, per a mi seria difícil fer-ne una teoria. Encara m'han quedat coses al tinter, a veure si hi ha més comentaris.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Em sembla que, d'una altra manera, en gran part dius el mateix que he dit jo.
    També he de confessar que, encara que no ho sembli, no em vaig posar a parlar d'altres gustos sexuals per no allargar el text!
    El concepte d'energia sexual m'ha agradat molt!

    El que passa és que em sembla que no m'has acabat d'entendre, ja que quan jo parlo de grisos, ho dic precisament perquè crec que genèticament podem tenir més predisposicio a una cosa o altra (o igual a totes),però això no implica que sempre "siguis". Si no, hagués fet exemples en Blanc-Negre, i en canvi parlo de grisos. Vull dir que potser a tu genèticament t'atrau més un home, però no té res a veure amb que "siguis" homo o hetero, ja que depèn de molts factors que fan que tu, finalment, puguis sentir-te atret més per un bàndol que per un altre, o que finalment et puguin atraure tots.
    El que vull dir en el fons és que el concepte homo o hetero és una diferenciació pràctica (a qui t'acabes tirant) no pas biològica, perquè, malgrat els gustos, tots som GRISOS.

    ResponElimina
  4. La veritat és que hi va haver un punt del comentari que no sabia si estava dient el mateix que tu o no, però sempre va bé dir que no estic d'acord! per crear una mica de debat jaja.

    En el que sí que estem d'acord és en que tots som potencialment bisexuals, o per no utilitzar aquestes paraules, que tots tenim la capacitat de GAUDIR (important) del sexe tant masculí com femení (encara que no ho arribem a provar mai).

    L'explicació que jo li dono és una mica esotèrica potser, però seria així: crec que hi ha dos tipus d'"enerigia sexual", una activa i una altra receptiva, que s'han anomenat tradicionalment masculina i femenina, i que potser que estiguin relacionades amb els dos hemisferis del cervell, ja que no només afecta a l'àmbit sexual sinó a tot el comportament general d'un individu. Aquestes dues energies estarien presents a tothom, en major o menor intensitat, i potser amb una prevalència de l'una sobre l'altra. No descarto, d'acord, que aquesta diferència pugui venir donada genèticament i després es pugui modificar.

    Però aquesta és la diferència que trobo amb el que tu dius. Jo crec que l'objecte del nostre desig sexual (cos de dona, cos d'home, a partir del qual determinem hetero/homosexualitat) no és una qüestió genètica. Hi ha parelles heterosexuals en què l'energia sexual masculina està més desenvolupada en la dona, o d'altres que la van intercanviant, cosa possible perquè en tothom existeixen aquestes dues "energies".


    ...

    M'estic saturant jo sol, i ara ja no sé si el que acabo de dir té algun sentit o és una tonteria com un temple. Jaja

    En qualsevol cas, pau i amor.

    ResponElimina
  5. No oblidis la influència de la mercantilització del sexe! Igual que ha passat amb la cultura, el sexe ha esdevingut una moda, se'ns ha imposat la manera de pensar-lo i practicar-lo. I ara, encara que ens pensem que som molt lliures, continuem essent submissos a les lleis socials que ens impulsen a complir amb allò que creiem dins els paràmetres "normals".
    La Tv, la publicitat, les botigues eròtiques, tot això ens porta a "normalitzar" el sexe i a pensar-lo com quelcom lliure, igual que abans es veia com un tabú, ara el veiem com un dret a fruir.
    No ho critico, simplement cal ser-ne conscients. Però ja que ens ha tocat viure en aquesta època, gaudim-ne! ;)
    (Mar)

    ResponElimina
  6. Yeah Mar! M'encanta veure't per aquí! Donada la teva interessantíssima carrera, i la teva intel·ligència, pots aportar al debat un munt d'idees magnífiques!

    ResponElimina
  7. Muy de acuerdo en que todos nacemos bisexuales y que existe una influencia muy grande del medio, pero que el grado esté predefinido genéticamente me cuesta creerlo, aunque podría ser.
    Recomiendo ver documental sobre el comportamiento sexual de los bonobos (la especia más próxima al ser humano)

    ResponElimina