9 de novembre del 2012

Aprendre a renunciar



No es pot tenir tot.
Totes les portes no poden estar sempre obertes.

Recordeu: no es pot tenir tot.


Ningú ens ensenya a renunciar.
Ens ensenyen a assolir objectius de forma aïllada, com aconseguir A, com aconseguir B. Ens ensenyen a aferrar-nos al que volem. A perseguir-ho, lluitar-hi, aconseguir-ho.
Creixem pensant que si desitjo, vull, lluito A, B, C i D, he de desitjar, voler, lluitar per A, després per B, després per C i després per D. I, per tant, he d’esperar acabar tenint ABCD. No ens parlen de les interaccions, de la sinèrgia de C i D o, sobretot, de la incompatibilitat d’A i B.  

La felicitat, la vida, ens la presenten fragmentada.

És com si ens ensenyessin a moure els les cames per una banda, amb els braços agafats a un suro. Per altra banda, ens ensenyessin a moure els braços estirats amb l’esquena a terra. Per una altra a aguantar la respiració asseguts, posant el cap dins d’un cubell.
Creieu que la primera vegada que ens posessin a l’aigua, sabríem nedar?

Jo crec que la felicitat, la vida, és un conjunt.

Hem d’aprendre que ABCD no és possible perquè, per molt que desitgem ABCD,  A i B no poden existir juntes.
ACD o BCD. Renunciar a B o renunciar a A. Aquesta és la qüestió.
No crec que puguem elegir què desitgem, però sí que racionalment podem decidir què volem, i per què lluitem.

A la vida, renunciar no és perdre una lletra. És optar a la oportunitat de guanyar-ne tres.
Una renuncia és una elecció vista des de l’altra banda del mirall. És la més difícil de les eleccions, perquè desperta els “i si...?” i conviu amb la incertesa de no saber mai si la opció descartada ens hagués anat millor... però bé, la certesa absoluta deixem-la per les matemàtiques, que a nosaltres ens toca viure.


Renunciar a unes coses és la única manera de tenir-ne d’altres.
Hi ha portes que no s’obren si no se’n tanquen d’altres.

Recordeu: renunciar a unes coses és la única manera de tenir-ne d’altres.



Oriol Talló Parra (10/11/2012; 02:15)

4 comentaris:

  1. Joder, ahir parlant crec que entenc perquè vas fer aquest escrit i perquè el comprenc tan bé.
    Estic en un procés de renuncia d'alguna de les coses que he assolit :/

    És complicat escollir entre coses aparentment bones. Abandonar alguna cosa que saps que et farà feliç per tirar-ne una altre que també ho farà però és incompetible, com bé dius, és difícil i acaba donant la sensació que triis el que triis tindrà més pes l'opció d'abandonar que la d'escollir.

    Treballaré perquè la meva elecció sigui el meu futur, i no el meu passat.

    És bo tornar a veure escrits, Ori :)

    ResponElimina
  2. L'Albeta ha triat O. I amb això ha renunciat a A,B,C,DEFGHIJKL...Z... i molts més (per no dir aproximadament 3000 milions de noms...)

    I això no em pot fer més feliç. De fet, tocarà intentar fer que la seva renuncia valgui, cada dia, la pena.

    ResponElimina
  3. Joel, precisament no vaig voler dir-te res de la meva actualització que tot just havia fet feia hores!

    M'agrada veure que segueixes voltant per aquí amb les teves magnífiques aportacions!

    ResponElimina