12 d’abril de 2013

El dubte com a indispensable


Jo visc permanentment amb dubtes. Potser no són EL DUBTE, però si que són un conjunt de minidubtes. Podríem exemplificar-ho com un conjunt de mosquits amazònics atacant i voletejant la nostra consciència, el nostre statu quo mental.

Algú potser ha llegit l’entrada que vaig fer sobre “La importància de saber conviure amb la incertesa” (http://mendoloiro.blogspot.com.es/2011/02/la-importancia-de-saber-conviure-amb-la.html) bé, doncs em sembla que aquesta és una espècie de la segona part.

Dubto respecte a la meva dedicació al doctorat, si hauria d’invertir-hi més temps, o si ben al contrari, estic perdent la perspectiva sobre el meu equilibri vida/feina. Dubto sobre el meu paper ciutadà pel que fa a l’estafa aquesta que anomenem crisi. Dubto sobre com d’actiu hauria de ser alhora de lluitar pel que em sembla just. Dubto sobre si estic distribuint bé el temps lliure que tinc entre els amics, si hauria de veure més a aquell/a o si hauria de veure més a aquell/a altre/a. Dubto en la meva postura com a germà, fill, net...

El que m’he adonat és, però, que tot i ser molt molest, el dubte és indispensable. Sense el dubte no reconeixes el que fas malament. Sense el dubte no millores tu o les teves relacions amb el que t’envolta/els qui t’envolten. És la incomoditat del dubte el que ens fa avançar. Si no en tinguéssim, estaríem tant còmodes amb nosaltres mateixos que no evolucionaríem com a persones.

Per tant, potser és hora de donar-li les gràcies a cada petit dubte, a cada pedra dins de la sabata que ens impedeix quedar-nos quiets.

Suposo que la convivència amb el dubte és el difícil. Mantenir pedretes que et fan caminar però evitar que se’n acumulin masses. Aquí la clau crec que és l’actitud que tenim davant els dubtes. Tornant al símil dels mosquits, no podem apartar-los amb la mà, sempre tornen. Es tracta d’enfrontar-s’hi. Es tracta de RESPONDRE’LS.

La resposta a un mateix dubte pot canviar, variar, en funció a com canviem nosaltres i les nostres vides. No crec que sigui important. Crec que la importància recau menys en el fet de voler trobar la resposta perfecta com en el fet de voler intentar respondre, amb més o menys brillantor, cada pregunta.

En argot futbtoler, es tracta d’acabar les jugades. Potser marquem o no, això ja ho veurem amb el temps (ens tornarà a aparèixer el dubte o no?), però ens evitarem un contraatac i tenir el dubte altre cop a la porteria en un espai breu de temps.

Oriol Talló Parra (12/04/2013-, 13:58)

1 comentari:

  1. Un text molt encertat en una societat que prioritza les respostes immediates envers el procés de creixement personal. El dubte és l'eina que tenim per poder apreciar tots els nostres matisos de què estem fets i, en definitiva, totes les opcions.

    ResponElimina