Hi ha persones que diuen que no es pot aconseguir la felicitat. Que estem condemnats a que se'ns escorri entre els dits cada cop que aconseguim tocar-la.
Jo no hi estic d'acord.
Jo crec que el que no es pot aconseguir és la PLENA SATISFACCIÓ. Va en contra de la nostra naturalesa. Quan tens A et crida l'atenció B, o algun aspecte de B. Quan per fi aconsegueixes C, se't fa més atraient D. Bla bla bla i mil exemples mémés. Ja m'enteneu.
Opino que la felicitat és el que apareix quan comprens aquesta veritat i prens decisions honestes i intel·ligents sota el seu paraigües. No busquis la plena satisfacció. Aprèn a conviure amb aquesta "gana". Compren-la i d'aquesta manera, compren-te. Entendre el perquè d'una renúncia, encara que t'incapaciti per assolir la plena satisfacció, és el primer pas cap a la felicitat.
Dit d'una altra manera. Quan la trobis, deixa d'intentar agafar-ne tanta com puguis, i concentra't en les gotes que pots mantenir al palmell de les teves mans. Veureu com, si ho feu bé, no s'escorren.
Oriol Talló Parra (25/06/2013; 22:49)
Entrades
Jo tampoc hi estic d'acord que la felicitat sigui inabastable, tot i que penso que més que felicitat en la vida hi han instants feliços, o de plenitud. A mi m'agrada relacionar aquesta plenitud amb una sensació bestial de calma, de pau, de saber que tot està bé, fins i tot quan les coses no han anat del tot rodades. Sempre arriba el moment en què t'adones que tot el que necessites està dins teu, per molt que ens bombardegin amb nous invents, ens facin creure en necessitats temporals per nodrir mercats, i que ens vulguin fer creure que sí, som infeliços i allò que ells tenen és el que nosaltres necessitem.
ResponEliminafelicitats pel blog, té un gran contingut. l'acabo de descobrir per casualtat, a través de Canal Solidari. A partir d'ara et segueixo i tinc pendents de llegir moltes altres entrades teves.
http://www.canalsolidari.org/usuarios/perfil/5920 here my profile!!
p.d: (disculpa la meva ignorància, però què és el somriure de Jun Rail?
A reveureee!!! :) :) :)
Tània
Hola Tània, me'n alegro molt que t'agradi el meu bloc! Espero seguir rebent els teus feedbacks! Ostres, Canal Solidari, quina ilu! La meva xicota hi va treballar i ara feia temps que no hi pensava!
ResponEliminaEstic d'acord amb el que escrius. Jo em plantejo el tema de la felicitat així genèrica com una revisió cap enrere (fa unes hores, fa uns dies, fa unes setmanes, uns anys...) on els "instants de felicitat" compensen i omplen, en gran mesura, tot el que has fet.
PD: No és ignorància. És difícil saber-ho perquè Jun Rail és un personatge de la meva novel·la preferida: Tierras de Cristal (Baricco).
És que la felicitat és una cosa que va més enllà del plaer momentani. Potser avui estàs content, i demà enfadat, però en el fons, sempre hi ha (o hi hauria d'haver) aquella tranquil·litat de saber que fas la vida que t'agrada, que ets feliç a grans trets. Però que m'embolico? Si tu ho has explicat de conya!
ResponElimina